En els darrers anys, l’educació ha experimentat un canvi profund: d’un model centrat en la transmissió de continguts a un centrat en l’aprenentatge actiu de l’alumnat. Aquest canvi, promogut per la LOMLOE, la neuroeducació i les innovacions pedagògiques, situa el docent en un rol transformador: ja no només transmet informació, sinó que dissenya experiències d’aprenentatge significatives i facilita la construcció del coneixement.
Les metodologies actives, com l’aprenentatge cooperatiu, l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), el Flipped Classroom o la gamificació, requereixen que el docent sigui guia, mediador i creador de contextos d’aprenentatge, situant l’alumnat al centre i fomentant l’autonomia, la motivació i la creativitat.
De transmissor a facilitador
Tradicionalment, el professor era el centre de l’aula, responsable d’impartir coneixements de manera unidireccional. Les metodologies actives conviden a un canvi radical:
- Facilita l’aprenentatge, en lloc de limitar-se a explicar-ho.
- Dissenya tasques que desafien i motiven, fomentant l’autonomia de l’alumnat.
- Genera entorns rics en recursos i opcions, permetent que cada alumne aprengui segons el seu ritme i estil.
En aquest rol, el docent esdevé mentor i guia, més que un simple proveïdor d’informació. Per exemple, en un projecte de ciències sobre energies renovables, el professor no només explica els conceptes, sinó que proposa experiments, debats i activitats pràctiques, ajudant l’alumnat a descobrir per si mateix les conclusions.
Aquest canvi de rol també implica una major atenció a la diversitat: reconèixer que cada alumne té interessos, motivacions i capacitats diferents, i oferir alternatives que els permetin assolir els objectius d’aprenentatge.
Planificador d’experiències d’aprenentatge
En les metodologies actives, el docent dissenya experiències significatives: activitats que connecten els continguts curriculars amb la vida real, amb els interessos de l’alumnat i amb reptes que desenvolupen competències clau.
Exemples de planificació activa:
- Aprenentatge Basat en Projectes (ABP): el docent planteja un desafiament o problema real (per exemple, dissenyar un hort escolar sostenible) i guia la investigació de l’alumnat, facilitant recursos, eines i seguiment durant tot el procés.
- Aula Invertida (Flipped Classroom): el professorat prepara materials accessibles (vídeos, lectures, podcasts) i dedica el temps de classe a debats, resolució de problemes i experimentació.
- Gamificació: dissenya dinàmiques de joc que reforcen els continguts i fomenten la motivació, com competicions per equips, missions setmanals o reptes interactius amb punts i nivells.
En tots els casos, el docent ha d’anticipar possibles dificultats i preparar recursos i suports diversos, seguint els principis d’educació inclusiva i, quan sigui possible, incorporant el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA) per garantir que tots els alumnes puguin participar i aprendre.
Observador i adaptador
El docent actiu necessita observar, avaluar i ajustar constantment:
- Detecta barreres d’aprenentatge i diferències individuals.
- Ofereix alternatives, suports i reptes graduats segons les necessitats de cada alumne.
- Avaluar mitjançant rúbriques, portafolis, autoavaluació i coavaluació, prioritzant el procés d’aprenentatge per sobre del resultat final.
Per exemple, en una unitat d’història sobre l’Edat Mitjana, alguns alumnes poden expressar el seu aprenentatge mitjançant mapes conceptuals, altres mitjançant dramatitzacions i altres amb exposicions digitals. La funció del docent és garantir que tots compleixin els objectius competencials, encara que la manera de demostrar-ho sigui diferent.
Aquest enfocament també enforteix l’autorregulació de l’alumnat, que aprèn a identificar les seves fortaleses i àrees de millora, mentre que el docent aprèn a dissenyar experiències més flexibles i efectives.
Motivador i mediador social
Més enllà de continguts i metodologies, el docent actiu té un rol emocional i social:
- Fomenta la cooperació i el treball en equip, assignant rols, mediant en conflictes i promovent la col·laboració.
- Facilita la resolució de conflictes i la comunicació efectiva, ensenyant habilitats socials fonamentals.
- Promou la motivació intrínseca, connectant l’aprenentatge amb els interessos, les experiències prèvies i les metes personals de l’alumnat.
L’èxit d’una metodologia activa depèn en gran mesura de l’actitud, l’empatia i la capacitat de mediació del docent. Quan un professor aconsegueix motivar el seu grup i crear un clima de confiança, els alumnes participen més, es responsabilitzen del seu aprenentatge i mostren una major creativitat.
Reflexió i aprenentatge professional continu
El docent en metodologies actives també aprèn ensenyant. La reflexió constant sobre la pràctica, la col·laboració amb altres docents i la formació continuada són essencials per a:
- Millorar la planificació i la implementació d’activitats.
- Integrar noves eines digitals o estratègies metodològiques.
- Innovar sense perdre de vista els objectius curriculars i competencials.
Participar en comunitats de pràctica, observar els companys, rebre retroalimentació i avaluar els resultats de l’alumnat són accions que enforteixen la competència professional del docent i consoliden el canvi cap a un aula més activa i centrada en l’aprenentatge.
El rol del docent en les metodologies actives és molt més ampli i complex que el de transmissor de continguts. És un dissenyador d’experiències, facilitador de l’aprenentatge, mediador social i observador atent. Adoptar aquest rol suposa assumir un canvi de paradigma: del control de l’aula a la gestió de l’aprenentatge, des de la diversitat i la inclusió.
Quan el professorat es posiciona com a guia, motivador i planificador flexible, transforma l’aula en un espai on cada alumne pot aprendre de manera significativa, segons el seu estil, ritme i capacitats.
El docent actiu no només ensenya; crea les condicions perquè cada alumne assoleixi el seu màxim potencial, fent de l’aprenentatge una experiència participativa, inclusiva i motivadora. Aquest canvi requereix formació, reflexió i pràctica, però els beneficis per a l’alumnat i per a la qualitat educativa són evidents.
