Les xarxes socials han transformat la forma en què ens comuniquem, accedim a la informació i construïm relacions interpersonals. El seu impacte en l’àmbit educatiu és innegable, tant dins com fora de l’aula. Si bé ofereixen enormes possibilitats per a l’aprenentatge, les xarxes socials també presenten diversos riscos per als alumnes que han d’ensenyar-se a ser gestionats. Per això, abordar l’ús responsable de les xarxes socials en el context educatiu és una tasca clau per a docents, famílies i alumnes.
Ensenyar l’ús responsable de les xarxes socials no és una opció; és una necessitat educativa. No es tracta de prohibir, sinó de formar usuaris conscients, crítics i respectuosos. Les xarxes han arribat per a quedar-se, i és la nostra responsabilitat preparar a l’alumnat per a usar-les de manera intel·ligent, ètica i segura.
Al llarg d’aquest post us mostrarem algunes estratègies i activitats per a fomentar el seu ús responsable.
Què entenem per xarxes socials?
Les xarxes socials són plataformes digitals que permeten la interacció entre persones mitjançant la creació i l’intercanvi de contingut. Entre les més conegudes es troben Instagram, TikTok, YouTube, X (abans Twitter) i Facebook, encara que existeixen moltes més, incloent-hi algunes dissenyades específicament per a menors o amb finalitats educatius.
Més enllà del seu ús recreatiu, aquestes eines poden convertir-se en poderosos recursos educatius. Entre els seus beneficis, podem trobar els següents:
- Permeten el treball col·laboratiu.
- Fomenten la creació de contingut.
- Faciliten l’accés a fonts d’informació.
- Fomenten les relacions interpersonals.
- Afavoreixen el desenvolupament de la competència digital.
No obstant això, el seu ús sense orientació pot derivar en problemes com el ciberassetjament, la desinformació, la sobreexposició o la pèrdua de privacitat.
Estratègies per a usar les xarxes socials d’un mode responsable
Com ja hem dit, el paper de l’educació és fonamental per a ensenyar a les noves generacions a relacionar-se de manera crítica, segura i saludable amb les xarxes socials. Algunes estratègies que poden implementar-se des dels centres educatius són:
- Educació en ciutadania digital: encara que la competència digital és bàsica, no n’hi ha prou amb saber usar la tecnologia; també cal saber viure en ella. La ciutadania digital implica educar en valors com el respecte, l’empatia, la responsabilitat i la legalitat en l’entorn virtual. Això inclou conèixer els drets i deures en línia, les normes de convivència digital i l’impacte de les nostres accions en les xarxes.
- Fomentar el pensament crític: en un entorn saturat d’informació i desinformació com el que vivim amb tantes xarxes i mitjans digitals, és clau que l’alumnat aprengui a analitzar les fonts, contrastar dades i reconèixer notícies falses. El pensament crític és una competència essencial per a moure’s amb autonomia en les xarxes socials.
- Promoure la privacitat i la seguretat: molts menors desconeixen els riscos de compartir informació personal o imatges en Internet. És necessari ensenyar com configurar la privacitat en les plataformes, quines dades no s’han de compartir i què fer en cas d’assetjament o contingut inapropiat.
- Acompanyament familiar i docent: l’acompanyament d’adults és clau. Pares, mares i docents han de mantenir-se informats sobre les xarxes que usen els menors, dialogar obertament sobre el seu ús i establir límits clars. No es tracta de controlar, sinó de guiar.
Activitats per a treballar l’ús de les xarxes socials a l’aula
Entre les activitats que podem desenvolupar a l’aula relacionades amb les estratègies, es troben les següents (es presenten estratègies clau acompanyades d’activitats concretes que poden aplicar-se a l’aula):
Educació en ciutadania digital
- Debats sobre casos reals: analitzar amb els alumnes notícies o situacions reals relacionades amb ciberassetjament, delictes d’odi o cancel·lacions en xarxes.
- Pòsters digitals sobre normes de convivència online: crear materials visuals amb normes per a una bona ciutadania digital i compartir-los a l’escola o xarxes del centre.
- El diari de l’usuari digital: cada alumne escriu durant una setmana un diari fictici de com interactuaria en xarxes des d’una identitat respectuosa. Al final, tots els alumnes en una assemblea reflexionen sobre l’après.
Fomentar el pensament crític
- Caça de faules: investigar en petits grups una notícia viral de xarxes socials per a comprovar si és veritable. Usar eines com maldita.es o newtral.
- “Influencer per un dia”: proposar a l’alumnat que dissenyi una campanya responsable (medi ambient, salut, valors…) com si fossin influencers. Reflexionen sobre com es construeix la credibilitat en xarxes.
- Comparativa de titulars: mostrar diversos titulars sobre un mateix fet des de diferents xarxes o mitjans i analitzar quin enfocament utilitza cadascun.
Promoure la privacitat i la seguretat
- Configuració segura: practicar com configurar correctament la privacitat en diferents xarxes socials (pot usar-se un compte fictici o simulador).
- Cartells “pensa-ho abans de postejar”: dissenyar missatges visuals per a conscienciar sobre els riscos de publicar fotos o dades personals en les xarxes socials.
- Escape room digital: crear un repte per equips en el qual els estudiants resolguin pistes relacionades amb contrasenyes segures, suplantació d’identitat o normes de seguretat en línia.
Acompanyament familiar i docent
- Tallers amb famílies: organitzar trobades en el centre educatiu per a parlar sobre les xarxes més usades pels menors, com conversar a casa sobre elles o com actuar davant situacions de risc.
- Contracte d’ús de xarxes: elaborar un acord entre família, escola i alumne sobre l’ús responsable de les xarxes. Inclou compromisos, límits de temps i canals d’ajuda.
- Blog d’aula sobre xarxes socials: crear un blog conjunt on es publiquin reflexions, consells i notícies rellevants. Es gestiona entre alumnat i professorat amb participació de les famílies.
Xarxes socials segures per a menors
Si bé moltes de les xarxes socials més populars no estan pensades per a menors d’edat, existeixen plataformes adaptades que ofereixen entorns més segurs i educatius. Algunes d’elles són:
- Edmodo: es tracta d’una plataforma educativa similar a una xarxa social, on els docents poden crear aules virtuals, assignar tasques i fomentar la col·laboració en un entorn tancat.
- ClassDojo: encara que no és pròpiament una xarxa social a l’ús, permet la interacció entre professorat, alumnat i famílies, i promou valors com l’esforç, el respecte o l’empatia.
- Tocomail o Kidzworld: són dues plataformes de missatgeria i xarxes dissenyades per a menors, amb alts controls de seguretat i supervisió adulta.
Utilitzar aquestes alternatives permet a l’alumnat familiaritzar-se amb la dinàmica de les xarxes en un entorn protegit i supervisat.
I tu? Uses les xarxes socials amb els teus alumnes? Les uses en el teu entorn professional?
