Com ja vam veure en el post anterior, l’educació està en constant evolució i els docents han d’adaptar-se a les noves demandes i canvis que sorgeixen en l’àmbit educatiu estant al dia de les últimes tendències. En la primera part d’aquest post sobre “Tendències educatives per al desenvolupament professional docent (Part 1)” vam poder veure algunes d’aquestes tendències. En aquest article t’oferim algunes més que són plena tendència en l’actualitat.
Microaprenentatge en bits
El microaprenentatge s’ha refinat encara més en 2024 amb el concepte de “microaprenentatge en bits”, que ofereix contingut en unitats extremadament petites i específiques. El microaprenentatge en bits fa referència a la fragmentació de continguts educatius en petites unitats o “bits” d’informació. Aquests bits són porcions mínimes i manejables que aborden un sol tema o concepte clau. Es dissenyen per a ser consumits de manera ràpida i eficient, maximitzant la retenció del coneixement. Aquestes microlliçons poden incloure vídeos curts, articles breus, infografies o activitats interactives, i solen tenir una durada d’entre 1 i 5 minuts.
Gamificació
Encara que ja porta diversos anys entre nosaltres, la gamificació continua guanyant terreny en l’educació actual, transformant l’aprenentatge en una experiència lúdica per als alumnes. En incorporar elements de joc, els docents fomenten una major motivació i participació dels alumnes en les tasques de l’aula, promovent el desenvolupament d’habilitats com el pensament crític, la resolució de problemes i la col·laboració.
Aprenentatge adaptatiu
L’aprenentatge adaptatiu ha estat una tendència clau en els últims anys, gràcies a l’avanç de la tecnologia educativa. Aquest enfocament utilitza algorismes i sistemes d’intel·ligència artificial per a ajustar el contingut i les activitats segons les necessitats, habilitats i el progrés individual dels alumnes. En analitzar les dades de rendiment dels alumnes, els sistemes adaptatius poden recomanar exercicis, recursos o avaluacions específiques que ajudaran a tancar bretxes d’aprenentatge o potenciar habilitats avançades. Aquest enfocament permet un procés d’aprenentatge molt més dinàmic, on els alumnes poden avançar al seu propi ritme, rebent suport addicional quan sigui necessari i desafiaments més difícils quan estiguin preparats per a accedir a ells. L’aprenentatge adaptatiu s’integra bé amb plataformes digitals, la qual cosa facilita la seva aplicació tant en entorns virtuals com en classes presencials.
Enfocament en el benestar i l’educació socioemocional
Si bé l’educació emocional està molt integrada en el dia a dia de molts docents, un altre dels punts importants que ha sorgit en els últims anys és l’atenció al benestar emocional dels alumnes. Cada vegada es reconeix més que l’èxit acadèmic està estretament relacionat amb la salut mental i emocional. Per això, l’educació socioemocional (SEL, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en un pilar fonamental en moltes institucions educatives, advocant pel desenvolupament de competències com l’empatia, l’autogestió, la presa de decisions responsables i l’habilitat per a treballar en equip, entre moltes altres habilitats i destreses. Aquest enfocament integra activitats i continguts que no sols se centren en el rendiment acadèmic, sinó també en el desenvolupament d’habilitats interpersonals i la capacitat dels alumnes per a manejar l’estrès, les emocions i les relacions socials i interpersonals. Programes dedicats a l’educació emocional ajuden a crear entorns d’aprenentatge més positius i assegurances, fomentant una major connexió entre alumnes, mestres i la comunitat educativa i, per consegüent, una millora significativa en la convivència escolar.
Avaluació formativa i contínua
L’avaluació és sens dubte un dels grans reptes de l’educació actual. L’avaluació tradicional basada en exàmens i proves de fi de tema ha anat sent substituïda per models d’avaluació formativa i contínua que ofereixen retroalimentació constant al llarg de tot el procés d’aprenentatge i no sols en moments puntuals. En lloc de centrar-se només en els resultats finals, els docents estan començant a utilitzar estratègies que monitoren el progrés dels alumnes de manera regular i ofereixen oportunitats de millora durant el curs. Això inclou la retroalimentació personalitzada, els projectes col·laboratius, l’aprenentatge basat en la resolució de problemes i l’autoavaluació, la qual cosa contribueix a un aprenentatge més profund i significatiu. Aquest enfocament també encoratja als alumnes a ser més conscients del seu propi aprenentatge ja assumir una major responsabilitat sobre el seu progrés. A tot això ajuda sense cap dubte la incorporació de la tecnologia, que facilita la presa de dades per a l’avaluació individualitzada dels alumnes.
Diversificació dels mètodes d’ensenyament
El canvi cap a una major personalització i flexibilitat en l’educació també ha portat a una diversificació dels mètodes d’ensenyament. Els enfocaments tradicionals estan donant pas a noves metodologies que combinen diferents estils i estratègies per a atendre les diferents formes en què els alumnes aprenen. A més de l’ensenyament tradicional a l’aula, actualment s’estan implementant models com l’aprenentatge basat en projectes (ABP), l’aula invertida (Flipped Classroom) i l’aprenentatge col·laboratiu, tant presencial com online. Aquesta diversificació de mètodes permet als mestres adoptar un enfocament més integral i flexible, proporcionant als alumnes una experiència d’aprenentatge que s’adapta als seus interessos, ritmes d’aprenentatge i motivacions personals. En conjunt, les tendències educatives recents, entre les quals es troben les anomenades “metodologies actives” han reflectit una creixent adaptabilitat a les necessitats individuals dels alumnes, al benestar socioemocional i la integració efectiva de la tecnologia en l’educació.
Desenvolupament d’habilitats toves
A més de les competències tècniques i pròpiament curriculars i acadèmiques, els alumnes actuals exigeixen una educació cada vegada més integral que inclogui a més el desenvolupament d’habilitats toves com la comunicació assertiva, la resolució de problemes, l’empatia, la creativitat, la responsabilitat, la col·laboració i el lideratge. La capacitat de gestionar emocions és clau perquè els alumnes puguin desembolicar-se amb major facilitat en diversos entorns, ja siguin educatius o personals. No es tracta només de formar futurs professionals, sinó també de dotar als alumnes de les eines crucials per al seu creixement personal. Els entorns educatius que es generen a l’escola i a l’aula influeixen directament en les connexions emocionals i socials que els alumnes construeixen al llarg del seu desenvolupament.
Enfocament en la salut mental
Amb un creixement preocupant de problemes de salut mental per part de nens, adolescents i joves, l’enfocament d’una educació que cuidi de la salut mental dels seus alumnes s’està convertint en una de les necessitats fonamentals de l’actualitat. Un enfocament en educació sobre la salut mental es refereix a integrar pràctiques, estratègies i continguts que promoguin el benestar emocional i psicològic dels alumnes. Per a això, els centres educatius i els docents han de dissenyar continguts que no sols se centrin en l’aspecte acadèmic, sinó que també promoguin el creixement personal integral, així com implementar programes que treballin activament en el benestar emocional i mental dels alumnes. Hem de recordar que estem tractant amb éssers humans que requereixen un acompanyament constant durant el seu procés formatiu. Un enfocament integral no sols formarà millors professionals, sinó també individus més equilibrats i preparats per a enfrontar els desafiaments de la vida.
Educació STEAM
Les carreres STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) estan guanyant cada vegada més rellevància en el mercat laboral global. Aquest creixement implica que les institucions educatives han d’adaptar-se a aquesta tendència per a preparar als seus alumnes amb les eines necessàries que requeriran els treballs del futur. L’educació STEAM, que també inclou l’art (integrat com “A” en la sigla), fomenta la creativitat i el pensament crític al costat de les habilitats tècniques, la qual cosa és essencial per a l’èxit en un món laboral en constant canvi.
Les tendències educatives per al desenvolupament professional docent presentades en aquests dos lliuraments no sols subratllen la importància de l’actualització contínua, sinó també la necessitat d’un enfocament integral que contempli tant el domini de noves tecnologies com la millora d’habilitats pedagògiques i socioemocionals. El futur de l’educació dependrà en gran manera de la capacitat dels docents per a adaptar-se a un entorn canviant, secundant-se en la col·laboració, l’aprenentatge permanent i la innovació. És tasca de tots, des dels governs fins a les institucions educatives, garantir que el professorat rebi el suport i les eines necessàries per a enfrontar aquests desafiaments amb èxit.
