L’inici del nou curs escolar porta amb si sempre una pregunta ja tradicional entre professors i alumnes: “Com han anat les teves vacances d’estiu?”. Si bé, a priori, aquesta pregunta pot semblar una qüestió inofensiva, a vegades pot plantejar problemes sensibles i complexos en el context educatiu. La disparitat en les experiències dels estudiants durant les vacances, especialment per a aquells amb pocs recursos econòmics o per la impossibilitat de vacances pel treball dels seus pares, pot portar al fet que alguns se sentin exclosos o incòmodes.
En aquest post analitzarem els problemes associats amb preguntar als alumnes sobre les seves vacances d’estiu, considerarem si és aconsellable fer-ho o no i proporcionarem pautes sobre com formular aquesta pregunta de manera inclusiva i respectuosa si, al final, decidim realitzar-la.
És aconsellable preguntar?
Quan es vol a una persona és absolutament normal preguntar-li per la seva vida. Això també ens passa amb els nostres alumnat. Cap docent preguntaria als seus alumnes sobre les vacances amb intenció d’incomodar-los. No obstant això, a vegades, sí que pot incomodar. Per això, la pregunta sobre les vacances d’estiu pot ser un dilema per als docents. D’una banda, el primer dia de classe, pot ajudar a crear un ambient relaxat i propici per a la interrelació entre els alumnes i els professors, però, d’altra banda, pot donar lloc als problemes esmentats en la introducció i que desenvolupem a continuació.
Problemes que poden aparèixer en realitzar la pregunta:
- Desigualtat econòmica: un dels problemes més evidents és la disparitat econòmica. Alguns estudiants tenen l’oportunitat de gaudir de viatges luxosos i activitats costoses, mentre que uns altres poden haver passat les vacances a casa a causa de les limitacions econòmiques de la família. Preguntar sobre les vacances pot fer més visible aquesta diferència i crear un ambient de competència o enveja entre els alumnes.
- Exclusió social: d’altra banda, aquells estudiants que no van poder viatjar per les raons assenyalades anteriorment poden sentir-se també exclosos o marginats en escoltar els seus companys compartir la història de les seves vacances. Això pot tenir un impacte negatiu en la seva autoestima.
- Privacitat i sensibilitat: d’altra banda, alguns estudiants poden haver-se enfrontat a situacions personals difícils durant les vacances, com a malalties familiars o problemes emocionals, que els resulta difícil analitzar i expressar. Preguntar sobre les seves experiències pot ser invasiu i potencialment pertorbador per a aquests estudiants, així com per a aquells estudiants introvertits que els agrada mantenir la privacitat sobre la seva vida.
Com preguntar de manera inclusiva
És evident que el més còmode perquè no es generi cap problema és no preguntar-los als alumnes per les vacances. No obstant això, entre ells segurament ja hauran parlat per les seves xarxes socials i, si no, ho faran molt probablement al pati. D’altra banda, potser parlar sobre les vacances amb les temàtiques que puguin sorgir també ens pot ajudar a afrontar aquestes temàtiques a l’aula.
Si, finalment, decideixes preguntar, aquests són algunes orientacions:
- Abordar-ho d’una manera més general: en lloc de preguntar directament sobre les vacances, podem preguntar sobre les activitats que els estudiants han realitzat i gaudit durant l’estiu. Això permet que tots comparteixin les seves experiències sense haver de revelar detalls personals o econòmics sobre les seves vacances.
- Usar un enfocament positiu: en lloc de preguntar “Com han anat les teves vacances?”, podem preguntar “Quins moments especials o divertits vas experimentar durant l’estiu?”. Això posa l’èmfasi en els aspectes positius de les vacances i evita comparacions directes.
- Fomentar l’empatia: després que els alumnes hagin compartit les seves experiències, podem establir un debat sobre les diverses vivències compartides. Això pot ajudar a crear un ambient més comprensiu i solidari.
- Oferir alternatives: podem preguntar quants han llegit un llibre, quants han après una nova habilitat, quants han passat temps amb la família, quants han passejat per la naturalesa… Això amplia l’espectre d’experiències que es poden compartir.
- Fer-ho de manera voluntària: per a respectar la individualitat dels nostres alumnes, podem oferir la possibilitat de parlar de les vacances de manera voluntària. Inicialment, alguns alumnes prefereixen no fer-ho, però si observen que no es “enjudicia” les vacances de cadascú sinó que es valoren les experiència, finalment molts volen participar, ja que compartir experiències és part de les necessitats humanes de comunicació i interrelació.
- Crear un ambient distès: quan s’aborden situacions personals, és fonamental crear un ambient distès, més enllà del rigor de les cadires i les taules d’aula, on tots se sentin segurs i protegits.
Conclusió
La pregunta aparentment inofensiva sobre les vacances d’estiu pot desencadenar una sèrie de problemes sensibles a l’aula per als alumnes. La desigualtat econòmica, l’exclusió social i la invasió de la privacitat són només alguns dels desafiaments que poden sorgir i als quals ha d’enfrontar-se el docent. No obstant això, amb enfocament i empatia, els professors poden abordar aquest tema de manera inclusiva i respectuosa, fomentant un entorn on cada estudiant se senti valorat i comprès, independentment de les seves experiències durant les vacances d’estiu.
