Avui tenim l’honor d’entrevistar a Fernando Boillos, una figura destacada en l’àmbit de l’educació, especialitzat en innovació educativa, metodologies actives i tecnologies educatives. Amb una carrera plena d’assoliments significatius, Fernando ha demostrat ser un líder visionari i un referent en el seu camp.
Actualment, és Professor de Secundària i Maestro de Primària en el Col·legi Sant Josep – Carmelites Missioneres. Col·labora també impartint formació en diverses Universitats i forma part de l’equip de Tutors de idDOCENTE.
En l’actualitat, ets un dels referents en tecnologia i aprenentatge lúdic. Què et va portar a interessar-te per aquests camps?
Crec que millorar la meva labor docent. Un dia vaig llegir que un bon mestre mai deixa d’aprendre i no puc estar més d’acord. La veritat és que tant el lúdic com el tecnològic són dos aspectes que em defineixen en l’àmbit personal i suposo que és impossible no portar-t’ho al costat professional. El que sí que tinc clar és que totes dues coses són necessàries en la labor docent avui dia.
Quins consideres que són les innovacions més significatives en l’àmbit de l’aprenentatge lúdic en els últims anys?
En els últims anys, hem vist un avanç considerable en l’àmbit de l’aprenentatge lúdic, que ha transformat radicalment la manera en què abordem l’educació. Algunes de les innovacions més significatives inclouen ludificació, serious game, realitat augmentada, realitat virtual i, per descomptat, la intel·ligència artificial en els jocs educatius i plataformes.
Les noves tecnologies sempre estan en el punt de mira en l’àmbit educatiu. En l’actualitat, existeixen moltes persones que critiquen el seu ús a les aules. Quins beneficis observes en la integració de tecnologies en el procés educatiu comparat amb els mètodes tradicionals?
Penso que la integració de tecnologies en el procés educatiu ha portat amb si una sèrie de beneficis significatius que, en molts aspectes, superen els mètodes tradicionals. Una és la personalització de l’aprenentatge ja que les tecnologies educatives permeten adaptar el contingut i el ritme d’aprenentatge a les necessitats individuals de cada estudiant. Plataformes d’aprenentatge adaptatiu poden ajustar automàticament els nivells de dificultat basant-se en el rendiment de l’alumne, proporcionant una experiència d’aprenentatge personalitzada. La segona té a veure amb l’accessibilitat i la flexibilitat ja que els estudiants a través de la tecnologia poden accedir a materials educatius en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, la qual cosa facilita l’aprenentatge al seu propi ritme i segons les seves pròpies necessitats. I finalment la interactivitat. Les tecnologies com els qüestionaris interactius, simulacions i jocs educatius fomenten una participació més activa dels estudiants en el procés d’aprenentatge, mantenint-los compromesos i motivats. A més, proporcionen retroalimentació instantània, la qual cosa ajuda als estudiants a identificar i corregir errors de manera ràpida, promovent un aprenentatge més efectiu.
Quins són els principals desafiaments o resistències que has trobat en intentar implementar la tecnologia en institucions educatives? I la ludificació?
Els principals desafiaments en implementar la tecnologia en centres educatius són molts i gran part d’ells inclouen la falta d’infraestructura i recursos, com a dispositius adequats i connexió a internet. Però no sols això, s’ha comprovat que la capacitació dels docents en competències digitals és insuficient i la seva resistència al canvi també representa un problema o un obstacle. A més, existeixen preocupacions sobre la seguretat i privacitat de les dades dels estudiants. Però crec, que el debat més important està en la necessitat de mantenir un equilibri entre l’ús de tecnologia i els mètodes d’ensenyament tradicionals. Quant a la ludificació, molts mestres i docents continuen veient-la com una moda passatgera i li resten valor. D’altra banda, dissenyar i desenvolupar continguts ludificats efectius pot ser complex i requerir temps i recursos addicionals, per la qual cosa la falta de temps i formació també són un problema. Ens han ensenyat que l’educació és una cosa molt seriosa i no es juga amb ella. Trencar aquestes barreres és el complicat. Comprovar que l’aprenentatge ha de ser divertit necessita temps, però quan un docent el prova… no hi ha marxa enrere.
Pots compartir algun exemple d’un projecte o iniciativa que hagi estat particularment reeixit en la incorporació de tecnologia? I d’aprenentatge lúdic?
Dins de les meves classes de ciències socials utilitzo molt la realitat augmentada i la realitat virtual. Gràcies a elles, els meus estudiants poden per exemple viatjar a l’Antic Egipte i ficar-se en una piràmide o passejar pel Fòrum Romà o les ruïnes del Partenó a Atenes. Viatjar en l’espai temps és possible i això dona molt joc. Aquestes tecnologies proporcionen experiències immersives que permeten als estudiants explorar entorns històrics i culturals de manera vívida, millorant la comprensió i retenció d’informació. Faciliten la visualització de conceptes complexos i l’accés a llocs inaccessibles, com a ruïnes arqueològiques i museus internacionals. A més, fomenten l’aprenentatge col·laboratiu i el desenvolupament d’habilitats socials en permetre activitats interactives en equip. La AR i la VR també milloren la inclusió i accessibilitat, adaptant-se a diferents estils d’aprenentatge i necessitats especials.
Com canvia el rol del docent en un entorn educatiu que incorpora l’aprenentatge lúdic i les noves tecnologies?
El rol del docent es transforma significativament i així ha de ser. El docent passa de ser la font principal d’informació a un facilitador de l’aprenentatge. Aquest nou rol implica guiar i fer costat als estudiants en l’ús d’eines tecnològiques i lúdiques, promovent l’exploració i l’aprenentatge autònom. Els docents dissenyen experiències d’aprenentatge més interactives i personalitzades, adaptant els continguts i activitats a les necessitats individuals dels estudiants. També actuen com a mediadors, ajudant els estudiants a desenvolupar habilitats de pensament crític i resolució de problemes a través de jocs i tecnologies interactives. L’avaluació es torna més contínua i formativa, amb el docent utilitzant dades generades per les eines tecnològiques per a proporcionar retroalimentació immediata i ajustada. A més, els docents han de mantenir-se actualitzats amb les innovacions tecnològiques i metodològiques, la qual cosa implica una formació i desenvolupament professional constant.
Quins canvis has observat en la motivació i el rendiment dels estudiants quan s’utilitzen eines lúdiques i tecnològiques a l’aula?
En la meva experiència i en la de moltíssims docents, sol provocar un augment significatiu en la motivació i el rendiment dels estudiants. Aquestes eines fan que l’aprenentatge sigui més atractiu i divertit, la qual cosa incrementa la participació i l’interès en les activitats que es realitzen en classe. La ludificació introdueix elements com recompenses, desafiaments i nivells que motiven als estudiants a esforçar-se i aconseguir metes. Si això ho uneixes a la retroalimentació instantània que ofereixen les tecnologies educatives permet als estudiants corregir errors i millorar contínuament les possibilitats es multipliquen. L’aprenentatge interactiu i personalitzat s’adapta a les necessitats individuals, ajudant els estudiants a comprendre millor els conceptes i millorar el seu rendiment acadèmic. A més, aquestes eines fomenten el desenvolupament d’habilitats crítiques del segle XXI, com la col·laboració, el pensament crític i la creativitat.
Com pot l’aprenentatge lúdic contribuir a la inclusió i accessibilitat en l’educació, especialment per a estudiants amb necessitats especials?
L’aprenentatge lúdic contribueix a la inclusió i accessibilitat en oferir continguts personalitzables i eines d’accessibilitat que s’adapten a les necessitats individuals dels estudiants. A més, motiva a través de recompenses i desafiaments, reduint l’ansietat associada amb mètodes tradicionals. D’altra banda, fomenta habilitats socials mitjançant jocs col·laboratius i proporciona entorns segurs per a practicar interaccions i a més, utilitza enfocaments multisensorials i flexibles en la presentació del contingut, beneficiant a estudiants que requereixen mètodes d’aprenentatge variats. Com veus els beneficis en aquest aspecte són moltíssims.
En els últims anys, estàs tenint una important vinculació de formació amb països llatinoamericans com Panamà, Costa Rica, Guatemala o Mèxic. Quines diferències veus respecte al nostre país en l’àmbit educatiu? Què copiaries d’aquests països i que aportaries al seu sistema educatiu del nostre país?
Perquè molt semblant a la nostra. A grans trets les seves maneres de fer i procedir dins de l’aula són molt semblants a les nostres. La didàctica permet al docent planejar estratègicament els processos d’ensenyament-aprenentatge. Aquests processos aconsegueixen que l’alumne assimili amb major rapidesa el contingut brindat. Penso que cada vegada es té més en compte a l’alumne i les seves necessitats. És cert que en la majoria de països encara predomina un enfocament tradicional amb classes magistrals, però hi ha un moviment creixent cap a metodologies més participatives i centrades en l’estudiant. Programes com a “Escoles Noves” han implementat models innovadors que promouen l’aprenentatge cooperatiu i actiu. Crec que a Amèrica Llatina enfronten desafiaments significatius quant a recursos. Això inclou infraestructures insuficients, falta de materials didàctics i baixos salaris per als docents, la qual cosa impacta irremeiablement en la qualitat educativa. Penso que no copiaria, però sí que recuperaria. En aquests països es continua donant molta importància a la lectura que em sembla un aspecte clau i que nosaltres semblem haver oblidat.
Tenint en compte els avanços en tecnologia, Com imagines el futur de l’educació? Podrà la IA substituir als docents?
Perquè no tinc una bola màgica per a predir el futur, però me la imagino amb classes personalitzades, de grups més reduïts on es treballen competències i destreses, on les habilitats toves com la intel·ligència emocional tenen cada dia més importància. L’escola del futur té nous i diferents espais, en ella es fomenta la creativitat, l’emprenedoria i es treballa en col·laboratiu i això mateix intento fer jo a l’aula. Penso sincerament que la innovació més important és la mirada del professor. Mirar i voler a l’alumne. Valorar-ho en la seva individualitat i això mai ho podrà substituir una màquina. La IA ha arribat per a quedar-se i transformar el món i l’educació. Ara els docents hem d’acceptar el repte i posar-nos al dia amb ella.
Quins consells li donaries als docents que desitgen començar a integrar l’aprenentatge lúdic i les tecnologies a les seves aules?
No soc molt de donar consells. Però et puc dir que el docent que prova repeteix. Cal deixar les pors a un costat i llançar-se. El que sí que li diria és que ha de comptar que hi haurà coses que no sortiran bé a la primera. Crec que de l’error també s’aprèn i que és la nostra obligació com a docents conèixer les eines i metodologies necessàries per a aconseguir potenciar el procés d’ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat.
