L’educació està en constant transformació, impulsada pels avanços tecnològics, els canvis socials i les noves recerques pedagògiques. En aquest context tan dinàmic, el paper del docent es redefineix constantment, exigint habilitats i coneixements actualitzats per a poder respondre a les necessitats dels alumnes de la manera més eficaç. En aquest sentit, la formació contínua del professorat no és només una opció professional, sinó que s’ha convertit en una necessitat per a garantir una educació de qualitat. En aquest post t’explicarem les raons fonamentals per a promoure l’actualització professional, els beneficis que comporta i algunes estratègies efectives per a la seva implementació.
Formació contínua: un imperatiu en el context actual
El món canvia constantment. I aquest canvi encara s’ha fet més palès en els últims anys. Com a conseqüència, l’entorn educatiu actual presenta reptes inèdits i desconeguts fins ara: des de la incorporació d’eines digitals d’última generació fins a la individualització de l’aprenentatge a les aules. Per això, els docents han de ser aprenents permanents. Tant és així que, segons la UNESCO, la formació docent és un dels pilars fonamentals per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, particularment referent a garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat.
A més, les demandes de la societat actualment no sols abasten competències acadèmiques, sinó també habilitats emocionals i socials. La capacitat de treballar en equip, promoure la intel·ligència emocional o gestionar aules multiculturals requereix avui dia una actualització conceptual i d’estratègies constant. La formació inicial, encara que essencial, no pot cobrir tots els aspectes necessaris per a una carrera docent els reptes de la qual canvien en qüestió d’anys.
Beneficis de la formació contínua per als docents i la comunitat educativa
La formació contínua impacta de manera directa en tres nivells principals:
- En el desenvolupament professional del docent: actualitzar-se en metodologies innovadores, avanços en neuroeducació i eines tecnològiques ens permet als professors dissenyar experiències d’aprenentatge més dinàmiques i efectives. Així mateix, fomenta el nostre creixement personal, mantenint la motivació i reduint el risc d’estancament professional. Un docent que aprèn constantment és un exemple viu per als seus alumnes del valor de l’aprenentatge al llarg de la vida.
- En l’aprenentatge dels alumnes: un professorat capacitat està millor preparat per a adaptar el seu ensenyament a les necessitats individuals i particulars dels seus alumnes, promovent l’aprenentatge significatiu. Això resulta especialment rellevant en contextos d’educació inclusiva, on és fonamental atendre les diverses capacitats i ritmes d’aprenentatge dels alumnes.
- En la millora del sistema educatiu: però la formació contínua del professorat no sols impacta en el docent i en els seus alumnes. A més, la formació contínua eleva el nivell de qualitat en les pròpies institucions educatives, afavorint una major cohesió en els equips docents i fomentant la innovació pedagògica. Això es tradueix en comunitats escolars més dinàmiques i preparades per a enfrontar els reptes educatius del futur.
Àmbits prioritaris de formació contínua
Encara que són diferents els camps d’actualització docent, els més destacats series els següents:
- Competències digitals: la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha transformat radicalment l’educació. Des de l’ensenyament online fins a l’ús d’eines d’intel·ligència artificial, els docents necessiten conèixer i dominar aquestes tecnologies per a integrar-les eficaçment en les seves classes.
- Educació socioemocional: la creixent rellevància de la salut mental i el benestar emocional dels alumnes en l’entorn escolar demanda cada vegada més docents formats en habilitats socioemocionals. Aquests coneixements els permeten fer costat als alumnes en el seu desenvolupament integral i gestionar conflictes de manera constructiva.
- Metodologies actives: l’aprenentatge basat en projectes, el disseny universal per a l’aprenentatge (DUA), l’aprenentatge cooperatiu o l’aprenentatge servei són exemples d’enfocaments que requereixen una preparació específica per a ser implementats amb èxit dins de l’aula. Aquestes metodologies actives potencien la participació i el compromís dels alumnes, a més de convertir-los en protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge.
- Inclusió educativa: la diversitat de l’alumnat és cada vegada major. No sols en capacitats, sinó en interessos, motivacions i situacions personals. Formar-se en estratègies d’atenció a la diversitat, adaptacions curriculars i educació intercultural resulta essencial en aules on conviuen alumnes amb diferents capacitats, cultures i idiomes.
Estratègies per a fomentar la formació contínua
Tant des de l’administració com des de les direccions dels centres educatius han de promoure i impulsar estratègies per a fomentar la formació contínua. Entre aquestes estratègies, podem destacar.
- Cultura d’aprenentatge permanent: és fonamental que les institucions educatives promoguin una cultura en la qual l’aprenentatge continu per part dels docents sigui un valor compartit. Això implica oferir incentius per a la formació, així com reconeixements o millores professionals.
- Formació col·laborativa: l’aprenentatge entre parells, a través de comunitats de pràctica, tallers i projectes col·laboratius, enriqueix l’intercanvi d’experiències i coneixements. Els docents poden aprendre els uns dels altres i construir xarxes de suport professional.
- Aprofitament de recursos tecnològics: les plataformes d’aprenentatge online, com MOOCs i seminaris web, faciliten també l’accés a formació de qualitat. Aquestes eines permeten als docents formar-se de manera autònoma al seu propi ritme i en àrees específiques del seu interès.
El docent com a agent transformador
En un món que canvia constantment, la formació contínua és el motor que garanteix que els docents puguin complir la seva missió de formar a ciutadans competents, crítics i compromesos. Més que una càrrega addicional, ha d’entendre’s la formació contínua com una oportunitat per a enriquir la pràctica docent i respondre amb eficàcia als reptes del present i del futur. En aquest sentit, és molt important que les administracions donin suport a la formació del professorat a través de diferents incentius.
La qualitat en educació passa, inevitablement, per un compromís amb l’aprenentatge permanent. Per això, és responsabilitat de tots els actors —des dels propis docents fins a les administracions públiques— crear un entorn que afavoreixi aquest desenvolupament constant. Només així podrem construir entre tots un sistema educatiu que estigui a l’altura de les demandes del segle XXI.
