El ciberassetjament, també conegut com a ciberbullying, s’ha convertit en un dels reptes més importants per als centres educatius en l’era digital. A diferència de l’assetjament tradicional, no es limita a l’aula o al pati: s’estén a qualsevol espai en línia, a qualsevol hora del dia, i pot tenir conseqüències greus en la salut emocional, social i acadèmica dels alumnes.
Avui dia, els alumnes utilitzen xarxes socials, aplicacions de missatgeria instantània i plataformes de videojocs, cosa que augmenta tant l’exposició a possibles agressions com la dificultat per detectar-les. Per això, protegir els alumnes davant del ciberassetjament requereix estratègies combinades de prevenció, educació i actuació, amb la implicació del professorat, les famílies i el mateix alumnat.
Què és el ciberassetjament i com es manifesta
El ciberassetjament és una forma d’assetjament escolar que utilitza mitjans digitals per hostilitzar, intimidar o humiliar un alumne. Pot adoptar diverses formes, i algunes de les més freqüents són:
- Missatges insultants o amenaçadors enviats per xats, correus electrònics o xarxes socials.Ç
- Difusió d’imatges, vídeos o rumors comprometedors sense el consentiment de la víctima.
- Exclusió digital, quan un alumne és bloquejat o ignorat en grups en línia.
Hi ha també situacions més greus, com la suplantació d’identitat, en què l’agressor crea perfils falsos per ridiculitzar la víctima, o el grooming, l’acostament d’adults amb finalitats sexuals, que requereixen una intervenció immediata. Tot i que moltes d’aquestes formes semblen “virtuals”, els seus efectes són molt reals i poden afectar greument l’autoestima, la confiança i el benestar de l’alumne.
Senyals d’alerta per al professorat i les famílies
Detectar a temps el ciberassetjament és fonamental. Els alumnes afectats poden mostrar canvis de comportament, com ansietat, tristesa, irritabilitat o canvis en la manera de relacionar-se amb els companys. També poden evitar l’ús de dispositius o xarxes socials, disminuir el seu rendiment acadèmic, aïllar-se del grup o perdre interès en activitats habituals.
Alguns signes físics, com problemes de son, mals de cap o pèrdua d’apetit, també poden alertar el professorat i les famílies sobre l’existència d’un problema. Tot i que aquestes senyals no sempre indiquen ciberassetjament, mereixen atenció i acompanyament, especialment quan es combinen diverses d’elles.
A més, observar com reaccionen els alumnes davant dels companys i l’entorn digital, així com escoltar comentaris d’amics propers, pot ajudar a detectar situacions d’assetjament que d’altra manera passarien desapercebudes.
El paper del professorat i del centre educatiu
El professorat juga un paper decisiu en la prevenció i gestió del ciberassetjament. Per això, és fonamental:
- Formar-se per identificar senyals d’alerta i actuar de manera eficaç.
- Integrar continguts d’educació digital i ciutadania responsable en el currículum.
- Definir protocols clars de denúncia i seguiment dels casos.
- Coordinar-se amb les famílies i serveis externs, com psicòlegs o orientació escolar.
Un docent preparat i un centre compromès poden detectar, gestionar i prevenir situacions que, d’altra manera, podrien passar desapercebudes, oferint a la víctima suport emocional i estratègies per afrontar el problema.
Estratègies de prevenció
Prevenir el ciberassetjament requereix un enfocament combinat que inclogui educació, comunicació i eines tecnològiques. Entre les estratègies més efectives es troben:
- Educació digital: ensenyar els alumnes a utilitzar xarxes i aplicacions de manera segura i responsable. Això inclou la gestió de contrasenyes, la privacitat dels perfils i la importància de no difondre contingut compromès.
- Foment de l’empatia i el respecte en línia: promoure activitats a l’aula i campanyes de sensibilització que reforcin la convivència positiva i la capacitat dels alumnes de posar-se en el lloc de l’altre.
- Impuls de la participació activa dels alumnes: involucrar-los en la creació de normes de convivència digital i en programes de tutoria entre iguals, perquè se sentin responsables de construir un entorn segur i de donar suport a companys que puguin estar en risc.
- Col·laboració amb les famílies: mantenir els pares informats i formats sobre l’ús segur de la tecnologia, fomentant el diàleg amb els seus fills i la vigilància de comportaments sospitosos, cosa que reforça la prevenció fora de l’aula.
A més, és important generar una cultura de comunicació oberta, on els alumnes se sentin segurs per explicar qualsevol situació que els faci sentir incòmodes o amenaçats. La combinació d’educació i comunicació permet que els alumnes desenvolupin habilitats per protegir-se i protegir altres, generant un entorn més segur dins i fora de l’aula.
Actuació davant d’un cas de ciberassetjament
Quan es detecta un cas de ciberassetjament, és crucial actuar de manera ràpida i estructurada:
- Documentar les proves disponibles, com captures de pantalla, missatges o enllaços que evidenciïn l’assetjament.
- Contactar amb la família de la víctima i, si cal, amb les autoritats competents.
- Proporcionar suport emocional i psicològic a la víctima i, en alguns casos, a l’agressor.
- Realitzar un seguiment continu per garantir que l’alumne recuperi la seguretat digital i emocional.
Actuar de manera organitzada no només ajuda a minimitzar l’impacte de l’assetjament, sinó que també prevé que es repeteixi i envia un missatge clar sobre la tolerància zero davant del ciberbullying.
El ciberassetjament és un repte creixent en l’era digital, amb conseqüències que poden afectar profundament la salut emocional i acadèmica dels alumnes. Educar, prevenir i col·laborar entre professorat, famílies i alumnes és la millor estratègia per protegir els alumnes i generar un entorn segur i respectuós.
Implementar programes de prevenció, formar el professorat, fomentar l’empatia i crear canals de comunicació oberts no només redueix els casos de ciberassetjament, sinó que també contribueix a formar ciutadans digitals responsables i conscients.
