Per Lluïsa Alcalde.
El recent assassinat de María Belén, treballadora social, i companya, en un centre de menors tutelats a Badajoz, i en el Dia Mundial del Treball Social (18 de març), ens incita a reflexionar sobre la importància d’aquesta gran labor vocacional en la construcció d’un món més sa, equitatiu i solidari. Aquest tràgic succés no sols visibilitza les condicions en les quals s’intervé amb menors en conflicte i amb violència, sinó els riscos als quals podem estar exposats els professionals de l’àmbit social.
Els centres residencials temporals per a menors, mitjançant la coordinació i supervisió de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), tenen la responsabilitat de la cura i de l’educació d’aquells menors dels quals la seva família no pot fer-se càrrec mentre no compleixin la majoria d’edat. La diferència entre els Centres Residencials d’Atenció Educativa (CRAE) i els Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI) radica en el fet que aquests últims acullen tutelats amb alteracions en la conducta provocades per actituds problemàtiques, i l’objectiu de les quals se centra en ensenyar-los possibles solucions i alternatives, oferint-los eines que no sols garanteixin els seus drets.
En els meus anys d’acompliment docent, com a educadora social i coordinant projectes amb predelinqüents menors amb variables socioculturals, mai hem rebut visites, “in situ”, ni d’inspectors ni de polítics locals ni nacionals de cap dels corresponents departaments d’educació o socials, que triats a dit i amb sous que multipliquen els nostres, manquen d’interès, i de formació, en aquests àmbits.
Amb o sense ajuda professional i col·lectiva, necessitem prendre el control d’allò que ens correspon i del que som responsables com a societat i individus i en cadascun dels nostres diferents rols i càrrecs socials, en aquesta societat hostil representada per una indústria petroliera i farmacèutica interessada a maximitzar beneficis i l’únic propòsit dels quals és sempre econòmic, que perpètua la dependència a substàncies químiques, fomentant una societat malalta i polimedicada, menys crítica però més violenta, i amb menor coeficient intel·lectual.
Totes les experiències viscudes de manera traumàtica, especialment en la infància, causen malalties mentals i físiques. Per això és necessari educar-nos de manera conscient, prenent el control de la nostra salut i del nostre propi pensament, de la voluntat de millora i treballant amb el cor per a construir un món, conjunt, amb ànima.
NOTA: les opinions expressades en aquest article són d’exclusiva responsabilitat de l’autor i no necessàriament representen l’opinió de idDOCENTE. Si vols col·laborar amb nosaltres escrivint un article d’opinió, escriu-nos a info@iddocente.com i et donarem tots els detalls.
