Els resultats de PISA 2025 ja són aquí i tornen a situar l’educació al centre del debat. Tanmateix, més enllà de les posicions que ocupa cada país en les classificacions internacionals i dels titulars que solen acompanyar la publicació d’aquestes dades, l’informe de l’OCDE ofereix una informació especialment interessant per a les persones que treballen cada dia en un centre educatiu: ens permet conèixer millor quines competències està desenvolupant l’alumnat i quins són alguns dels principals reptes als quals s’enfronta el seu aprenentatge.
PISA 2025, els primers resultats del qual s’han publicat el 8 de setembre de 2026, té les ciències com a àrea principal d’avaluació, tot i que també analitza el rendiment en lectura i matemàtiques. A més, incorpora un àmbit innovador centrat en l’aprenentatge en el món digital, una qüestió especialment rellevant en un context educatiu marcat per l’expansió de les eines digitals i, més recentment, per l’arribada de la Intel·ligència Artificial generativa.
Què ens diuen aquests resultats i, sobretot, què en podem aprendre des de l’aula?
PISA no és un examen per a professors
Abans d’analitzar els resultats d’Espanya, convé recordar què és i què no és PISA. El Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants, desenvolupat per l’OCDE, avalua alumnat d’aproximadament 15 anys i analitza fins a quin punt és capaç d’aplicar els seus coneixements i competències a diferents situacions.
Per tant, PISA no pretén avaluar directament la qualitat dels docents ni determinar si un professor ensenya bé o malament. Tampoc no es pot utilitzar per si sol per explicar tota la realitat d’un sistema educatiu, ja que l’aprenentatge està condicionat per nombrosos factors relacionats amb el context social, familiar i educatiu.
Per aquesta raó, potser és més interessant utilitzar els seus resultats com a punt de partida per a la reflexió que no pas com una eina per buscar culpables. Les dades ens poden ajudar a plantejar preguntes rellevants sobre què passa dins i fora de les aules: els nostres alumnes comprenen el que llegeixen?, són capaços d’aplicar el que han après a situacions noves?, saben interpretar informació i valorar si una font és fiable?, poden utilitzar les eines digitals de manera adequada per aprendre?
Són qüestions que afecten el conjunt de la comunitat educativa i que requereixen respostes molt més àmplies que la simple incorporació d’una nova metodologia o d’una determinada tecnologia.
Què avalua PISA 2025?
PISA analitza principalment tres grans àmbits de coneixement: lectura, matemàtiques i ciències. En cada edició, un d’ells adquireix un protagonisme especial i, el 2025, aquest paper correspon a les ciències.
L’avaluació no se centra exclusivament a comprovar si l’alumnat recorda determinats continguts. L’objectiu és conèixer fins a quin punt pot utilitzar els coneixements adquirits per interpretar situacions, resoldre problemes, analitzar informació i prendre decisions fonamentades.
A més d’aquestes tres competències, PISA 2025 incorpora l’anomenat aprenentatge en el món digital, que analitza la capacitat de l’alumnat per resoldre problemes utilitzant mitjans digitals i gestionar el seu propi aprenentatge en aquests entorns.
Espanya ha participat en aquesta edició amb una mostra de gairebé 30.000 alumnes de 956 centres educatius, representativa de l’alumnat de 15 anys de totes les comunitats autònomes. El 77 % dels participants cursava 4t d’ESO.
Com han estat els resultats d’Espanya?
Els resultats d’Espanya en les tres competències principals se situen per sota de la mitjana de l’OCDE:
- Ciències: 477 punts, davant dels 482 de mitjana de l’OCDE.
- Lectura: 451 punts, davant dels 461 de mitjana de l’OCDE.
- Matemàtiques: 457 punts, davant dels 463 de mitjana de l’OCDE.
Les tres puntuacions se situen significativament per sota de la mitjana de l’OCDE. A més, els resultats mostren una evolució descendent respecte d’edicions anteriors, dins d’una tendència que també s’observa en el conjunt de països de l’OCDE.
Aquestes dades justifiquen una reflexió sobre les dificultats que està trobant una part de l’alumnat per assolir determinats nivells de competència, però no haurien de portar-nos a una interpretació simplista de la situació educativa espanyola.
De fet, l’informe també ofereix algunes dades positives. Espanya presenta una situació relativament favorable en termes d’equitat educativa, ja que les diferències de rendiment associades al nivell socioeconòmic són menors que les observades, de mitjana, a l’OCDE. En ciències, la diferència entre l’alumnat del quartil socioeconòmic més afavorit i el menys afavorit és de 71 punts a Espanya, davant dels 85 punts del conjunt de l’OCDE.
Per tant, la fotografia que ofereix PISA és més complexa que la que poden transmetre alguns titulars. Hi ha dificultats que cal abordar, però també fortaleses sobre les quals continuar construint.
Comprendre el que es llegeix continua sent fonamental
La competència lectora constitueix un dels grans reptes que mostren els resultats de PISA i, alhora, una de les competències que més fàcilment podem relacionar amb el treball quotidià de qualsevol docent.
Comprendre un text no significa únicament ser capaç de llegir-lo correctament. L’alumnat necessita identificar les idees principals, interpretar informació que no apareix expressament formulada, relacionar diferents elements del text i valorar si les conclusions que n’extreu estan realment justificades.
A més, la comprensió lectora no és responsabilitat exclusiva de l’àrea de Llengua. Un alumne necessita interpretar correctament un enunciat per resoldre un problema matemàtic, comprendre un text científic, analitzar una font històrica o seguir les instruccions d’una activitat.
Per aquest motiu, treballar la comprensió lectora des de les diferents àrees pot convertir-se en una estratègia especialment útil.
Algunes possibilitats són:
- Incorporar textos relacionats amb els continguts de cada matèria i plantejar preguntes que obliguin a interpretar la informació, no únicament a localitzar-la.
- Demanar a l’alumnat que expliqui amb les seves pròpies paraules les idees principals d’un text.
- Comparar diferents fonts sobre un mateix tema per identificar coincidències, diferències o possibles contradiccions.
- Plantejar activitats en què hagin de justificar les seves respostes utilitzant evidències extretes del text.
D’aquesta manera, la lectura deixa de ser únicament una activitat vinculada a una assignatura concreta i es converteix en una competència transversal present en diferents situacions d’aprenentatge.
Matemàtiques: aprendre a aplicar els coneixements
Els resultats de PISA també ens conviden a reflexionar sobre la manera com treballem les matemàtiques. Saber fer correctament una operació o aplicar una fórmula és important, però la competència matemàtica requereix, a més, ser capaç d’utilitzar aquests coneixements quan ens trobem davant d’una situació diferent de les treballades anteriorment.
En la vida quotidiana, els problemes no solen anar acompanyats d’instruccions que indiquin exactament quin procediment hem d’utilitzar. Cal interpretar la situació, identificar les dades rellevants, seleccionar una estratègia i comprovar posteriorment si el resultat obtingut té sentit.
Per això, plantejar situacions relacionades amb la vida real pot ajudar l’alumnat a comprendre millor la utilitat de les matemàtiques.
Algunes activitats poden partir de:
- Comparar preus, descomptes i diferents ofertes comercials.
- Elaborar i gestionar un pressupost.
- Interpretar estadístiques i gràfics presents en notícies o xarxes socials.
- Analitzar dades relacionades amb qüestions ambientals, socials o econòmiques.
- Resoldre problemes en què hi hagi diferents estratègies possibles.
També pot resultar interessant demanar als alumnes que expliquin com han arribat a una solució o que busquin diferents estratègies per resoldre un mateix problema. D’aquesta manera, l’objectiu deixa de ser únicament obtenir la resposta correcta i passa a incloure també la capacitat de raonar, argumentar i comunicar el procés seguit.
Ciències: comprendre, investigar i utilitzar evidències
A PISA 2025, les ciències ocupen el lloc central de l’avaluació. El marc d’aquesta edició posa especial èmfasi en el fet que l’alumnat sigui capaç de utilitzar coneixements científics, interpretar evidències i comprendre com es genera el coneixement científic.
Aquesta perspectiva té una aplicació directa a l’aula, ja que permet plantejar activitats en què els alumnes no es limitin a recordar conceptes, sinó que hagin d’analitzar situacions, formular hipòtesis, interpretar dades o valorar diferents explicacions.
Una pregunta aparentment senzilla com ara «quines evidències necessitaríem per saber si aquesta afirmació és certa?» pot obrir un procés de raonament molt més profund que la simple memorització d’una definició.
A més, desenvolupar aquesta competència és especialment important en una societat en què els ciutadans reben contínuament informació relacionada amb la salut, el medi ambient, l’alimentació, la tecnologia o la ciència. Saber interpretar aquesta informació i distingir entre una afirmació avalada per evidències i una altra que no ho està constitueix una competència fonamental.
Vivim envoltats d’informació i necessitem aprendre a interpretar-la
L’accés pràcticament immediat a Internet ha transformat la relació de l’alumnat amb la informació. Fa unes dècades, un dels principals reptes consistia a trobar prou informació per fer un treball. Avui, en canvi, els alumnes poden accedir en qüestió de segons a milers de resultats.
El repte educatiu és, per tant, diferent. No n’hi ha prou amb saber buscar informació; cal aprendre a seleccionar-la, interpretar-la, contrastar-la i valorar-ne la fiabilitat.
Aquesta competència es pot treballar des de pràcticament qualsevol assignatura. Comparar dues notícies sobre un mateix esdeveniment, analitzar diferents fonts històriques, comprovar les dades d’una afirmació científica o identificar arguments i opinions en un article són activitats que ajuden l’alumnat a desenvolupar una mirada més crítica davant la informació.
Aquesta necessitat adquireix encara més importància amb l’expansió de les eines d’Intel·ligència Artificial, capaces de generar respostes aparentment convincents que, tanmateix, poden contenir errors o informació que no està prou fonamentada.
La Intel·ligència Artificial ja forma part de l’aprenentatge
La Intel·ligència Artificial està introduint canvis importants en la manera com els alumnes busquen informació, fan treballs i resolen determinades tasques. PISA 2025 proporciona algunes dades especialment interessants sobre aquesta realitat. A Espanya, el 54 % de l’alumnat declara utilitzar la Intel·ligència Artificial per ajudar-lo a aprendre almenys una vegada per setmana, davant del 46 % de mitjana de l’OCDE.
A més, un 42 % dels alumnes espanyols afirma utilitzar aquestes eines per fer una investigació preliminar sobre un tema nou, un 40 % per resumir textos que havia de llegir i un 33 % per redactar textos destinats a treballs escolars.
Aquestes dades mostren que la Intel·ligència Artificial ja forma part dels hàbits d’aprenentatge d’una part important de l’alumnat. Per això, la qüestió educativa no consisteix únicament a decidir si se’n permet o se’n prohibeix l’ús, sinó a ensenyar els alumnes a utilitzar aquestes eines d’una manera responsable, crítica i orientada a l’aprenentatge.
A l’aula, això es pot traduir en activitats com ara:
- Demanar a la IA una explicació sobre un concepte i comprovar posteriorment la seva exactitud utilitzant altres fonts.
- Analitzar una resposta generada per IA per localitzar errors, informació incompleta o afirmacions que cal verificar.
- Comparar diferents respostes generades davant d’una mateixa pregunta i argumentar quina resulta més adequada.
- Utilitzar la IA per generar diferents enfocaments sobre un problema i valorar posteriorment quins són realment útils.
- Reflexionar sobre quines tasques pot facilitar la intel·ligència artificial i quines requereixen especialment el raonament i la producció pròpia de l’alumne.
D’aquesta manera, la IA pot convertir-se en un recurs per treballar el pensament crític i no simplement en una eina destinada a produir respostes.
La tecnologia no significa automàticament un millor aprenentatge
La incorporació de tecnologia a l’aula tampoc no s’hauria de plantejar com un objectiu en si mateix. Disposar d’ordinadors, tauletes o eines d’Intel·ligència Artificial no garanteix automàticament que l’alumnat aprengui millor.
El que realment importa és com s’utilitzen aquests recursos i quin objectiu educatiu persegueix l’activitat. Una eina digital pot aportar un valor enorme quan permet fer alguna cosa que difícilment podríem aconseguir d’una altra manera, però també pot convertir-se en una distracció si s’utilitza sense una finalitat pedagògica clara.
PISA 2025 recull precisament informació relacionada amb l’ús de dispositius digitals i les distraccions durant les classes. A Espanya, el 86% de l’alumnat estava escolaritzat en centres on existeix una prohibició de l’ús dels telèfons mòbils, davant del 49% de mitjana de l’OCDE. A més, els alumnes que van declarar experimentar distraccions digitals durant les classes de ciències van obtenir, de mitjana, 16 punts menys en aquesta competència, un cop tinguts en compte determinats factors socioeconòmics i relacionats amb el centre.
Aquesta dada no significa que la tecnologia sigui perjudicial per a l’aprenentatge. Més aviat posa de manifest la necessitat de diferenciar entre utilitzar tecnologia i utilitzar-la bé.
La competència digital docent, per tant, no consisteix únicament a conèixer moltes eines. Implica saber seleccionar aquelles que poden aportar valor en cada situació, integrar-les adequadament en una activitat i acompanyar l’alumnat durant la seva utilització.
També hi ha dades positives
Quan es parla de PISA, és habitual que l’atenció se centri en les puntuacions i en les posicions dels països. Tanmateix, l’informe també ofereix informació sobre altres aspectes de l’experiència educativa de l’alumnat que val la pena tenir en compte.
A Espanya, els alumnes presenten un nivell de perseverança davant l’aprenentatge superior a la mitjana de l’OCDE. L’índex de perseverança arriba a 0,26 punts a Espanya, davant de 0 a l’OCDE. També mostren un sentit de pertinença al centre educatiu més elevat, amb un índex de 0,46, davant de 0,09 en el conjunt de l’OCDE.
Aquestes dades són rellevants perquè ens recorden que el rendiment acadèmic constitueix només una part de l’experiència educativa.
El vincle que els alumnes estableixen amb el seu centre, la seva disposició per afrontar dificultats i la seva capacitat per perseverar davant d’una tasca també formen part de les condicions que afavoreixen l’aprenentatge.
Per això, analitzar PISA exclusivament a partir de les puntuacions seria perdre una part important de la informació que proporciona.
Què podem fer des de l’aula?
Els resultats de PISA no ofereixen una recepta única per millorar l’aprenentatge i tampoc no seria raonable pensar que una determinada metodologia pot solucionar per si sola tots els problemes que reflecteix una avaluació internacional.
Tanmateix, sí que poden servir com a punt de partida per revisar determinades pràctiques i preguntar-nos si les nostres activitats ofereixen a l’alumnat prou oportunitats per aplicar coneixements, raonar, interpretar informació i resoldre situacions noves.
Algunes línies de treball que es poden incorporar progressivament a la pràctica docent són:
- Plantejar situacions d’aprenentatge connectades amb problemes reals, de manera que l’alumnat hagi d’utilitzar coneixements de diferents àrees per trobar una solució.
- Treballar la comprensió de textos des de totes les matèries, incorporant activitats que exigeixin interpretar, comparar i argumentar.
- Donar més importància al procés de raonament, demanant als alumnes que expliquin com han arribat a una conclusió i no únicament quina és la resposta.
- Utilitzar dades i evidències, especialment en ciències, perquè aprenguin a fonamentar les seves afirmacions.
- Treballar la competència informacional, ensenyant a distingir fonts fiables, contrastar informació i identificar possibles biaixos.
- Integrar la Intel·ligència Artificial de manera crítica, quan pugui aportar valor a l’aprenentatge, en lloc de limitar-ne l’ús a la generació automàtica de respostes.
- Revisar l’ús dels dispositius digitals, assegurant que la tecnologia respon a una finalitat pedagògica concreta i no s’incorpora simplement perquè està disponible.
No es tracta d’aplicar totes aquestes propostes alhora ni de canviar radicalment la manera d’ensenyar. En molts casos, petits ajustos en les activitats habituals poden generar oportunitats perquè l’alumnat hagi de pensar, relacionar informació, justificar les seves decisions i aplicar allò que ha après.
El paper del docent continua sent fonamental
En un context en què parlem cada vegada més d’Intel·ligència Artificial, eines digitals i noves metodologies, pot existir la sensació que el futur de l’educació depèn de trobar la tecnologia adequada. Tanmateix, el recurs més important continua sent el criteri pedagògic del docent.
Darrere d’una bona activitat hi ha un professional que coneix les característiques del seu alumnat, estableix objectius d’aprenentatge, selecciona els recursos més adequats, planteja preguntes, proporciona feedback i adapta l’ensenyament quan és necessari.
La tecnologia pot ampliar les possibilitats de l’aula, i les noves metodologies actives poden oferir diferents maneres d’organitzar l’aprenentatge, però cap eina substitueix la capacitat del docent per prendre decisions pedagògiques fonamentades.
Precisament per això, la formació permanent del professorat adquireix una importància creixent. No es tracta d’aprendre a utilitzar totes les eines que apareixen ni d’incorporar una nova metodologia cada vegada que sorgeix una tendència educativa, sinó de disposar de criteris i coneixements que permetin seleccionar allò que realment pot millorar la nostra pràctica.
PISA 2025: una oportunitat per continuar reflexionant
Els resultats de PISA poden generar titulars, comparacions i debats sobre el sistema educatiu. Tanmateix, per als docents poden tenir una utilitat molt més propera: servir com a punt de partida per reflexionar sobre com aprenen els nostres alumnes i sobre les competències que necessitaran per desenvolupar-se en una societat cada vegada més complexa.
Comprendre un text, interpretar un gràfic, analitzar una font, resoldre un problema, valorar una evidència o utilitzar de manera crítica una eina d’Intel·ligència Artificial són aprenentatges que van molt més enllà d’una prova internacional.
El repte consisteix a aconseguir que aquestes competències formin part de les experiències educatives quotidianes i que l’alumnat tingui prou oportunitats per posar-les en pràctica.
I aquest no és un repte exclusiu del professorat. La millora educativa requereix la col·laboració de centres, famílies, administracions i de tota la comunitat educativa.
Per això, potser la pregunta més interessant que ens podem fer després de conèixer els resultats de PISA 2025 no sigui únicament «en quina posició es troba Espanya?», sinó una qüestió molt més propera a la realitat de les aules:
Què podem fer perquè els nostres alumnes comprenguin millor, raonin millor i siguin capaços d’utilitzar allò que aprenen per afrontar els reptes del món que els envolta?
Continuar aprenent per afrontar els nous reptes de l’aula
L’educació està canviant i la formació del professorat també. La Intel·ligència Artificial, la competència digital, les noves metodologies, l’alfabetització informacional i els canvis en els hàbits d’aprenentatge plantegen nous reptes per als docents.
La formació permanent pot ajudar a incorporar aquests canvis de manera progressiva i, sobretot, amb una finalitat pedagògica clara. No es tracta d’aprendre a utilitzar totes les eines que apareixen, sinó de conèixer noves possibilitats i desenvolupar els criteris necessaris per decidir quines poden aportar realment valor als nostres alumnes.
A idDOCENTE trobaràs formació online per a docents en àrees com la competència digital docent, la Intel·ligència Artificial aplicada a l’educació, les metodologies actives, la gestió emocional, la programació i la robòtica, l’atenció a les NEAE, la lectura i el pla lector, la gamificació i moltes altres àrees de formació educativa.
Perquè millorar l’educació requereix continuar aprenent, actualitzar coneixements i desenvolupar noves competències per respondre a les necessitats dels nostres alumnes.
