En el dia a dia d’idDOCENTE estem en contacte amb docents de diferents llocs i contextos. Molts comparteixen la mateixa idea: “la formació hauria de ser gratuïta”. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana un professor ens deia per telèfon, amb total honestedat, després d’interessar-se per un dels nostres cursos:
“Fa 34 anys que treballo com a docent i mai no he pagat per un curs. No començaré a pagar ara.”
I aquesta frase, que reflecteix un sentiment força comú, ens va fer reflexionar sobre una cosa que escoltem sovint: per què a l’educació encara costa tant acceptar que formar-se (de debò, amb qualitat i acompanyament) té un valor que va molt més enllà d’un simple tràmit?
Una mentalitat amb història
Durant anys, la majoria de les comunitats autònomes han ofert formació gratuïta o subvencionada per al professorat. Era, i continua sent en molts casos, una excel·lent oportunitat per seguir aprenent sense cost. Però amb el temps, aquesta facilitat s’ha convertit en una mena de norma no escrita:
“Si cal pagar, no m’interessa”
El curiós és que aquesta mentalitat gairebé no existeix en altres àmbits professionals. Un advocat, un comercial, un dissenyador o un electricista assumeixen amb naturalitat que invertir en formació forma part del seu creixement professional. Tanmateix, en educació, encara persisteix la idea que formar-se hauria de ser gratuït, gairebé com si pagar per aprendre restés legitimitat a l’aprenentatge.
La paradoxa d’ensenyar a aprendre
Els docents som els primers a transmetre al nostre alumnat la importància de l’aprenentatge continu, de l’esforç i de la curiositat. Els diem que mai no es deixa d’aprendre, i tanmateix, de vegades oblidem aplicar-ho a nosaltres mateixos. No perquè no vulguem millorar, sinó perquè el sistema ens ha acostumat a esperar que la formació “ens la donin”.
Sovint acabem fent cursos perquè “toca”, perquè algú ens els recomana, o simplement perquè sumen punts en un barem, més que per un interès real o per una necessitat professional concreta. Però aprendre hauria de ser, sobretot, una elecció conscient, no un tràmit més.
Formar-se per iniciativa pròpia, pagant-hi, encara es veu com una cosa opcional, fins i tot innecessària. Però en realitat és una de les decisions més poderoses que pot prendre un docent compromès amb la seva professió.
El valor real de la formació
Un curs de qualitat no és només un certificat ni un conjunt de materials descarregables. Darrere de cada formació hi ha persones i molta feina invisible: un equip que dissenya l’experiència d’aprenentatge, que revisa cada contingut, l’adapta, l’actualitza i el millora perquè tingui sentit a l’aula real. Hi ha tutors que acompanyen, orienten, corregeixen, motiven i estan disponibles per resoldre dubtes o guiar el procés. Hi ha especialistes en pedagogia, disseny instruccional, tecnologia educativa i comunicació que treballen perquè cada detall aporti valor.
Tot aquest esforç (hores de preparació, revisió, coordinació i acompanyament) té un valor real i legítim, que va molt més enllà del preu que figura a la matrícula.
Perquè pagar per una formació no és “comprar un títol”, sinó reconèixer la feina de qui ensenya a ensenyar, del mateix mode que esperem que es reconegui la nostra com a docents a les aules.
Un canvi de mirada necessari
Potser ha arribat el moment de canviar la pregunta. En lloc de “Per què haig de pagar per formar-me?”, podríem començar a pensar:
“Què m’aporta aquesta formació per millorar com a professional i com a persona?”
Perquè l’aprenentatge de qualitat no es mesura per si és gratuït o no, sinó pel valor que deixa en qui el realitza. En un món educatiu en constant transformació (noves metodologies, eines digitals, atenció a la diversitat, Intel·ligència Artificial…) quedar-se quiet no és una opció.
La formació contínua no és un luxe, sinó una necessitat professional. I en aquesta necessitat, la inversió (ja sigui de temps, esforç o diners) forma part del compromís que assumim amb la nostra vocació.
Només quan entenem que aprendre també implica invertir, comencem a valorar realment l’impacte que la formació té en la nostra pràctica docent.
Formar-se és continuar creixent
A idDOCENTE creiem profundament en la formació com a motor de canvi. No com una obligació administrativa, sinó com una oportunitat per continuar aprenent, evolucionant i compartint.
Sabem que molts docents dediquen el seu temps lliure, els caps de setmana o les vacances a millorar. I això mereix reconeixement, no només des de les institucions, sinó també des de la nostra pròpia comunitat educativa.
Per això, quan algú diu “jo no pago per formar-me”, no el jutgem, però sí que ens convida a reflexionar:
Realment estem valorant el que significa aprendre?
Formar-se no hauria de veure’s com una despesa, sinó com una inversió en un mateix i en els alumnes. Perquè cada curs, cada nova eina o metodologia, repercuteix directament en la qualitat de l’ensenyament que oferim.
Els docents que continuen aprenent són els que mantenen viva l’educació. Perquè ensenyar també és una manera de continuar aprenent.
