Cada any escolar comença amb una mescla d’emocions. Per a molts, l’inici de curs és un cicle repetitiu, un ritual que se segueix com el pas de les estacions. És veritat que la urgència ens constreny i que la burocràcia ens esclavitza. No obstant això, cada primer dia de curs tanca una cosa més profunda que la mera burocràcia d’horaris, assignacions i llibres de text. L’inici d’un curs escolar hauria de ser vist com un moment de renovació col·lectiva, una oportunitat única perquè tant alumnes com docents es reconnectin amb les seves metes, valors i amb tota la comunitat educativa i l’entorn.
El veritable “Reset” no és acadèmic
La majoria dels consells sobre el retorn a classes s’enfoquen gairebé sempre en com recuperar el nivell i la rutina després de les vacances, com organitzar-se millor, com realitzar una adequada avaluació inicial o com preparar la primera reunió de pares. No obstant això, la part més important d’aquest procés és una que rares vegades s’esmenta: l’ajust emocional que representa per a tots iniciar un nou curs.
Hem de tenir en compte que, després de mesos de desconnexió, els nostres alumnes no sols estan tornant a les aules; estan tornant a trobar-se amb un món acadèmic que, en alguns casos, es mou massa ràpid.
Aquest procés de readaptació requereix que mestres i alumnes prenguin un temps per a retrobar-se amb si mateixos i amb la comunitat educativa. Aquest període no ha de ser subestimat. Abans d’omplir les ments dels alumnes amb noves idees, necessitem assegurar-nos que els seus cors estan llestos per a rebre-les. Per això, els docents hem de crear espais on es prioritzi el benestar emocional per sobre de tota la resta, almenys durant les primeres setmanes de classe, més encara si els alumnes no es coneixen entre si o si el professor és nou per a ells.
Repensar el paper del docent
En general, els docents solem anteposar el que els alumnes “entrin en ritme” el més ràpid possible. No obstant això, a inici de curs, aquest enfocament pot generar ansietat i una pressió innecessària. Al contrari, el mestre podria aprofitar aquesta etapa inicial per a ser un facilitador de connexions humanes. Més enllà d’ensenyar els continguts, els professors poden començar l’any construint relacions basades en el respecte mutu, en l’empatia i en la confiança. Això afavorirà no sols el clima de convivència de l’aula sinó també la millora dels resultats acadèmics.
Un exemple senzill fàcil d’aplicar pot ser el de dedicar els primers dies a activitats que ajudin els alumnes a conèixer-se entre si. Jocs cooperatius, dinàmiques que estimulin la comunicació, o fins i tot una cosa tan senzilla com obrir un espai de diàleg sobre com se senten respecte a tornar a classes, poden establir les bases d’un curs escolar molt més cohesiu i fluid. Cal tenir en compte que moltes vegades donem per descomptat que tots es coneixen i que els nous alumnes s’adaptaran amb facilitat, però no sempre és així, per la qual cosa aquest tipus d’activitats són essencials.
Una visió a llarg termini: el benestar integral
Avui dia, centenars d’estudis confirmen la precarietat de la salut mental dels menors. També dels docents. El benestar dels alumnes i professors no és un objectiu que s’aconsegueixi només en els primers dies, sinó que ha de ser una prioritat durant tot el curs. No obstant això, els inicis són fonamentals per a marcar el to de la resta de l’any. Si en aquestes primeres setmanes es prioritza el benestar integral, se sembraran les llavors d’una cultura escolar més saludable i equilibrada.
Els docents, especialment, han de recordar que també ells són part d’aquesta comunitat que s’està reconstruint. L’esgotament emocional i l’estrès són problemes comuns entre els mestres i, si no es gestionen des del principi correctament, poden tenir efectes acumulatius devastadors. Crear temps per a l’autocura del docent no sols és un luxe, sinó una necessitat. Si volem que els alumnes prosperin, necessitem que els mestres siguin presents en cos i ment. Tot això seria important analitzar-ho en els primers claustres del curs.
L’aprenentatge en temps d’incertesa
Una de les característiques dels últims anys ha estat la constant sensació d’incertesa que ens envolta. Els alumnes, igual que els docents, han hagut d’adaptar-se a noves formes d’aprenentatge, noves dinàmiques familiars i, en molts casos, noves realitats emocionals. L’inici d’aquest curs escolar, més que mai, ha d’estar impregnat d’un sentit de flexibilitat i d’obertura a l’inesperat.
La capacitat dels alumnes per a aprendre està directament relacionada amb la seva capacitat per a sentir-se segurs en l’entorn en el qual el fan. Crear un espai on la incertesa no sigui temuda, sinó vista com una oportunitat per a aprendre, pot transformar radicalment l’experiència educativa en els nostres centres educatius.
Un compromís compartit amb la humanitat
Què és l’escola? Quina és la seva funció? Són preguntes que molts ens fem sovint. I una pregunta que hem de realitzar-nos especialment quan comencem un nou curs.
L’inici de curs no és només un procés acadèmic, és un procés humà. Si alguna cosa ens han ensenyat els últims temps tan convulsos és que l’educació no pot estar aïllada de la realitat emocional i social dels alumnes i professors. L’escola no és un espai separat del que ocorre en el món. Al contrari: ha de ser un lloc on les realitats externes trobin un espai per a ser compreses, discutides i assimilades. Eduquem en el present, però també per al futur.
L’inici de curs és un moment ideal per a reunir-nos, debatre i renovar-nos. La idea és clara: que aquest nou curs sigui un temps per a reconnectar amb l’essencial, per a recordar que més enllà de les notes, els exàmens i els projectes, el que estem fent com a docents és formar persones, i aquesta és una tasca que requereix tant de cap com de cor. Feliç inici de curs.
