Ahir 28 d’abril, Espanya va viure una jornada que quedarà gravada en la memòria col·lectiva: una apagada elèctrica sense precedents que va deixar sense llum, sense internet i sense comunicació digital a milions de persones durant tot el dia. Les ciutats van quedar en penombra, les llars en silenci, i la rutina moderna, tan lligada a dispositius, connectivitat i automatismes, es va detenir de manera abrupta. Què vam aprendre en aquest parèntesi forçat? Què descobrim quan es van apagar totes les pantalles?
Redescobrim el temps real
Amb l’electricitat va desaparèixer també el flux constant d’estímuls digitals. Sense notificacions, videotelefonades, ni rellotges sincronitzats a la perfecció, el temps va tornar a sentir-se de manera natural. Les hores semblaven més llargues, a vegades fins i tot pesades, però també més nostres. Molts van redescobrir el plaer de mirar per la finestra, de mantenir una conversa sense interrupcions, d’estar simplement presents.
La fragilitat del digital
Depenem de la tecnologia per a tot: treballar, aprendre, comunicar-nos, entretenir-nos, fins i tot cuinar o obrir una porta. L’apagada va posar en evidència que poc preparats estem per a funcionar sense ella. Les agendes digitals van desaparèixer i molts professionals i estudiants van quedar literalment “paralitzats”. Aquest episodi ens va recordar que la resiliència també ha de formar part de la nostra vida digital.
Educació digital amb sentit
L’apagada va evidenciar que essencial és el digital en l’educació actual: sense connexió, milions d’alumnes i docents van quedar temporalment desconnectats dels seus entorns d’aprenentatge. Però també va posar en relleu una cosa igual d’important: la necessitat de formar persones capaces d’adaptar-se, pensar amb autonomia i continuar aprenent més enllà de la tecnologia. La clau no està a abandonar el digital, sinó a enriquir-ho amb propostes que desenvolupin pensament crític, habilitats interpersonals i creativitat, fins i tot quan les pantalles s’apaguen.
El paper protagonista de la ràdio
Enmig de la desconnexió generalitzada, la ràdio es va convertir en l’únic mitjà de comunicació disponible per a moltes persones. Les emissores locals i nacionals van informar en temps real, van oferir calma i companyia, i van actuar com el fil conductor de la societat en la foscor. Per a alguns joves, va ser el descobriment d’un mitjà que semblava oblidat; per a uns altres, un retrobament amb un canal fiable, pròxim i humà. La ràdio va demostrar, una vegada més, que continua sent essencial per a mantenir-nos informats en tot moment, fins i tot quan tota la resta falla.
Converses que no caben en un missatge
Sense mòbils ni xarxes socials, la interacció va tornar a ser cara a cara. Es van reactivar les converses familiars, els veïns es van buscar per a compartir notícies o llanternes, i moltes persones van passar més temps de l’habitual parlant amb els qui tenien a prop. Lluny del soroll digital, la comunicació es va tornar més sincera, pausada i significativa. Va ser un retrobament amb l’essencial: el diàleg humà.
Tornar a l’essencial
L’apagada també ens va enfrontar amb les nostres prioritats. Cuinar amb el que hi havia, prescindir de comoditats, buscar veles… En poques hores, vam haver d’aprendre a viure amb el just. I molts van trobar en això no una manca, sinó una forma de simplicitat que rares vegades conreem. Escoltar el silenci, mirar el cel nocturn sense llums artificials o simplement descansar sense distraccions van ser experiències gairebé oblidades… i profundament valuoses.
Una oportunitat educativa
Aquesta apagada, encara que extraordinari, ens ofereix una oportunitat per a reflexionar sobre com eduquem i vivim. Estem preparant als nostres alumnes per a un món més resilient, on sàpiguen actuar sense tecnologia? És essencial fomentar l’autonomia, la gestió del temps i la creativitat sense dispositius. Des de l’aula i des de les nostres cases, podem implementar “dies sense pantalles” per a promoure altres modes d’aprenentatge i convivència, ensenyar el paper històric de la ràdio, fomentar activitats com el teatre llegit o l’escriptura a mà, i promoure el pensament crític sobre la tecnologia. Tots aquests passos són clau per a preparar als alumnes per a un futur més adaptable.
Potser no fa falta una altra apagada per a començar a recuperar aquests aprenentatges. A vegades, desconnectar també és una manera de reconnectar: amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb allò que realment importa.
