Als centres educatius, els docents són la primera línia d’observació de l’alumnat. Són els qui conviuen amb ells diàriament i els qui detecten diferències en el ritme, la curiositat, la profunditat del pensament o la manera de relacionar-se amb el coneixement. Per això, el seu paper resulta clau en la identificació precoç i en l’atenció adequada de l’alumnat amb Altes Capacitats.
La detecció de les Altes Capacitats no depèn únicament de proves psicopedagògiques. Comença amb una mirada sensible i professional del docent, capaç de reconèixer senyals que, en moltes ocasions, poden passar desapercebudes si no s’interpreten correctament.
L’observació del docent: la primera porta a la detecció
L’observació del professorat és el punt de partida per detectar indicis d’Altes Capacitats. Alguns comportaments i característiques comunes que poden cridar l’atenció són:
- Comprensió ràpida i profunda dels continguts.
- Curiositat constant i formulació de preguntes complexes.
- Capacitat per establir relacions entre conceptes o disciplines.
- Pensament crític, divergent i creatiu.
- Alta sensibilitat emocional o perfeccionisme.
- Necessitat d’anar més enllà del que marca el currículum ordinari.
Aquests indicis no s’han d’interpretar de manera aïllada, ja que no existeix un perfil únic d’alumne amb Altes Capacitats. L’observació sistemàtica, la comparació amb el desenvolupament evolutiu del grup i la coordinació amb el departament d’orientació són essencials per evitar etiquetes o diagnòstics erronis.
El docent, amb el seu coneixement del context de l’aula, pot aportar informació valuosa per iniciar el procés d’avaluació psicopedagògica. De la seva capacitat per observar, registrar i comunicar dependrà que molts alumnes siguin identificats a temps i rebin l’atenció que necessiten.
Col·laboració entre docents i orientadors
La detecció i la intervenció en Altes Capacitats no són tasques individuals, sinó un treball compartit entre el professorat i els equips d’orientació.
Mentre el docent aporta la seva experiència directa a l’aula, l’orientador s’encarrega de realitzar l’avaluació psicopedagògica i de proposar les mesures educatives més adequades.
Una coordinació eficaç permet:
- Definir les necessitats educatives específiques de l’alumne.
- Dissenyar mesures ordinàries, com enriquiment curricular, projectes o reptes individuals.
- Determinar la necessitat de mesures extraordinàries, com la flexibilització del currículum o l’avanç de curs.
En moltes ocasions, les Altes Capacitats es confonen amb conductes disruptives, manca d’interès o baix rendiment. Un alumne que s’avorreix, que qüestiona o que es distreu pot no estar desmotivat, sinó insuficientment estimulat. Per això, la comunicació constant entre docents i orientadors és fonamental per interpretar correctament aquestes conductes i oferir una resposta educativa adequada.
El paper del docent en l’atenció educativa
Un cop identificat l’alumnat amb Altes Capacitats, el paper del docent passa d’observador a agent actiu del desenvolupament del talent. Atendre les seves necessitats no significa “donar-los més feina”, sinó oferir-los una feina diferent, adaptada al seu nivell de competència, al seu ritme d’aprenentatge i als seus interessos.
Algunes claus per a l’aula:
- Diferenciació i enriquiment curricular: proposar activitats més desafiants, obertes i creatives.
- Metodologies actives: Aprenentatge Basat en Projectes, gamificació, aprenentatge cooperatiu o reptes de pensament crític.
- Foment de l’autonomia: permetre que l’alumnat gestioni part del seu aprenentatge i participi en la presa de decisions.
- Avaluació flexible: valorar el raonament, la creativitat o l’originalitat més que la quantitat d’exercicis.
- Suport socioemocional: cuidar l’autoestima, la gestió de la frustració i la relació amb els companys.
A més, el docent pot convertir-se en mentor educatiu, guiant i acompanyant els alumnes en l’exploració dels seus interessos i posant-los en contacte amb projectes, recursos o professionals que ampliïn els seus horitzons.
Formació docent i cultura de centre
Atendre l’alumnat amb Altes Capacitats no pot dependre de la bona voluntat d’un professor, sinó d’una cultura de centre que reconegui i valori el talent.
Per això, és imprescindible que els equips directius impulsin:
- Formació específica del professorat en detecció i estratègies d’atenció a les Altes Capacitats.
- Inclusió d’aquest alumnat en el Pla d’Atenció a la Diversitat del centre.
- Espais de coordinació i reflexió conjunta, on els docents comparteixin bones pràctiques i recursos.
- Sensibilització de tota la comunitat educativa, incloses les famílies i el propi alumnat.
Quan el professorat està format i el centre disposa de protocols clars, és més fàcil garantir una atenció educativa coherent i continuada al llarg de tota l’escolaritat.
El paper del docent en la detecció i atenció de l’alumnat amb Altes Capacitats és decisiu. Són els professors qui, amb la seva mirada quotidiana, poden identificar indicis, acompanyar processos i oferir oportunitats que transformin el potencial en desenvolupament real.
Reconèixer el talent i oferir-li l’entorn adequat no és una tasca addicional, sinó una part essencial de l’educació inclusiva.
Una escola veritablement equitativa no només elimina barreres, sinó que també impulsa aquells que poden arribar més lluny.
El repte està en formar i acompanyar els docents perquè puguin complir aquesta missió: convertir-se en guies del talent i facilitadors del creixement personal i acadèmic de tot el seu alumnat.
